Vés al contingut

George Abbott

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaGeorge Abbott

(1928) Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement25 juny 1887 Modifica el valor a Wikidata
comtat de Chautauqua (Nova York) Modifica el valor a Wikidata
Mort31 gener 1995 Modifica el valor a Wikidata (107 anys)
Miami Beach (Florida) Modifica el valor a Wikidata
Causa de mortaccident vascular cerebral Modifica el valor a Wikidata
Sepulturavalor desconegut Modifica el valor a Wikidata
FormacióUniversitat Harvard - forma dramàtica (1911–1912)
Universitat de Rochester - periodisme (1907–1911)
Hamburg High School (–1907) Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Camp de treballRealitzador Modifica el valor a Wikidata
Lloc de treball Nova York
Estats Units d'Amèrica Modifica el valor a Wikidata
Ocupacióactor, escriptor, autobiògraf, actor de teatre, director de teatre, productor de cinema, dramaturg, guionista, director de cinema, director musical Modifica el valor a Wikidata
Activitat1915 Modifica el valor a Wikidata -
Família
CònjugeMary Sinclair (1946–1951) Modifica el valor a Wikidata
FillsJudith Abbott Modifica el valor a Wikidata
Premis

IMDB: nm0007973 Allocine: 65173 Allmovie: p78912 IBDB: 5770 TMDB.org: 2004
Musicbrainz: 27ad6cf9-07ae-4e71-be9a-c39a5157edc5 Discogs: 1827667 Find a Grave: 7969880 Modifica el valor a Wikidata

George Francis Abbott (25 de juny de 1887 - 31 de gener de 1995) va ser un productor i director de teatre estatunidenc, dramaturg, guionista i director de cinema i productor, la carrera del qual s'estengué durant nou dècades.[1]

Biografia

[modifica]

Primers anys

[modifica]

Abbott va néixer a Forestville, Nova York, fill de George Burwell Abbott i Hannah May McLaury. Més tard es va traslladar a la ciutat de Salamanca, on el seu pare va ser escollit dues vegades alcalde. El 1898, la seva família es va traslladar a Cheyenne, Wyoming, on va assistir a l'Acadèmia Militar de Kearney. Al cap d'uns anys, la seva família va tornar a Nova York i es va graduar a l'escola secundària d'Hamburg el 1907. Quatre anys més tard, va obtenir el títol de Bachelor of Arts a la Universitat de Rochester,[1][2] on va escriure la seva primera obra, Perfectly Harmless, per al Club Dramàtic de la Universitat. Abbott va assistir a la Universitat Harvard per fer un curs de dramatúrgia de George Pierce Baker.[2] Sota la tutela de Baker, va escriure The Head of the Family, que es va representar al Harvard Dramatic Club el 1912.[3] Després va treballar durant un any com a "autor, gofer i actor" al Bijou Theatre de Boston, on la seva obra The Man in the Manhole va guanyar un concurs.[2]

Carrera

[modifica]

Abbott va començar a actuar a Broadway el 1913, debutant a The Misleading Lady.[1][4] Mentre actuava en diverses obres de teatre a la ciutat de Nova York, va començar a escriure; la seva primera obra d'èxit va ser The Fall Guy (1925).[1][4]

Abbott va adquirir una reputació com a astut "metge de l'espectacle". Sovint se li cridava a supervisar els canvis quan un espectacle tenia dificultats en proves o previsualitzacions abans de la seva estrena a Broadway.[5] El seu primer èxit va ser Broadway, escrita i dirigida en col·laboració amb Philip Dunning, l'obra del qual Abbott va "reordenar".[6] Es va estrenar el 16 de setembre de 1926 al Broadhurst Theatre i va dur a terme 603 representacions. Van seguir altres èxits, i va ser un any rar que no tingués una producció d'Abbott a Broadway.

També va treballar a Hollywood com a guionista i director de cinema[7] mentre continuava amb la seva obra teatral.

Entre els que van treballar amb Abbott al començament de la seva carrera hi ha Desi Arnaz, Gene Tierney, Betty Comden, Adolph Green, Leonard Bernstein, Jule Styne, Stephen Sondheim, Elaine Stritch, John Kander, Fred Ebb, Carol Burnett i Liza Minnelli.[7] Va introduir el "ritme ràpid i estretament integrat que va influir" en els intèrprets i especialment en directors com Jerome Robbins, Bob Fosse o Hal Prince.[4]

El 1963 va publicar la seva autobiografia, Mister Abbott.[1]

Va estar actiu fins al final: el 1982 dirigí un revival de On Your Toes, quan ja tenia 95 anys; i el 1994 revisà el llibret i feu de consultant pel nou revival de Damn Yankees.

Vida personal

[modifica]

Abbott va estar casada amb Edna Lewis des del 1914 fins a la seva mort el 1930; van tenir un fill. L'actriu Mary Sinclair va ser la seva segona esposa. El seu matrimoni va durar des del 1946 fins al divorci del 1951.[8] Va tenir un llarg romanç amb l'actriu Maureen Stapleton[3] del 1968 al 1978. Ella tenia 43 anys i ell tenia 81 anys quan van començar la seva aventura, i deu anys després Abbott la va deixar per a una dona més jove.[9] La seva tercera esposa va ser Joy Valderrama. Es van casar des del 1983 fins a la seva mort el 1995.[8][10]

Abbott va ser un home vigorós que va romandre actiu passats els seus 100 anys jugant al golf i ballant. Va morir d'un ictus el 31 de gener de 1995, a Miami Beach, Florida, als 107 anys. La necrològica del The New York Times deia: "La senyora Abbott va dir que una setmana i mitja abans de la seva mort dictava les revisions del segon acte de Pajama Game pensant en un revival, a més de treballar en un revival de Damn Yankees. Als 106 anys, va caminar pel passadís la nit d'estrena del revival de Damn Yankees i va rebre una ovació. Es va sentir com li deia al seu company, "Hi deu haver algú important aquí". "Només tretze dies abans del seu 107è aniversari, Abbott va fer una aparició als 48è Premis Tony, arribant a l'escenari amb els seus antics alumnes de Damn Yankees, Gwen Verdon i Jean Stapleton, al final del número inicial, una medley interpretada pels nominats al millor revival d'un musical, que incloïa included Grease, She Loves Me, Carousel, i el seu propi Damn Yankees.[10]

A més de la seva dona, que va morir el 2020 als 88 anys, a Abbott li va sobreviure una germana, Isabel Juergens, que va morir un any després als 102 anys; dues netes, Amy Clark Davidson i Susan Clark Hansley; un net, George Clark, i sis besnets.[10]

Honors

[modifica]

El 1965, el 54th Street Theatre va ser batejat com a George Abbott Theater en honor seu. L'edifici va ser enderrocat el 1970.[3][11] La George Abbott Way de la ciutat de Nova York, la secció de West 45th Street al nord-oest de Times Square, també rep el seu nom.

Va rebre el Medalló Handel de la ciutat de Nova York el 1976, doctorats honorífics per les universitats de Rochester i Miami i el Premi Kennedy Center als Assoliments d'una Vida el 1982.[10][12][13][14] També va ser ingressat al Saló de la Fama de l'Espectacle de l'Oest de Nova York[15] i el Saló de la Fama del Teatre Americà. El 1990 li van concedir la Medalla Nacional de les Arts.[16]

Crèdits professionals

[modifica]

Teatre

[modifica]

Font: Playbill [17]

Cinema

[modifica]
Any Títol Crèdit
1918 The Imposter Escriptor, actor (Lem)
1926 Love 'Em and Leave 'Em Dramaturg
1927 Hills of Peril Dramaturg, A Holy Terror
1928 Four Walls Dramaturg
1929 Coquette Dramaturg
1929 The Carnival Man Director
1929 Broadway Dramaturg
1929 The Bishop's Candlesticks Director
1929 Why Bring That Up? Director
1929 The Saturday Night Kid Dramaturg, Love 'Em and Leave 'Em
1929 Night Parade Dramaturg, Ringside
1929 Half Way to Heaven Director
1930 El Dios del mar Escriptor
1930 All Quiet on the Western Front Escriptor
1930 The Fall Guy Dramaturg
1930 Manslaughter Director
1930 The Sea God Director
1931 The Leap into the Void Escriptor
1931 Stolen Heaven Director; escriptor
1931 The Incorrigible Dramaturg, Manslaughter
1931 Sombras del circo Dramaturg, Halfway to Heaven
1931 À mi-chemin du ciel Dramaturg, Halfway to Heaven
1931 Secrets of a Secretary Director
1931 My Sin Director; escriptor
1931 The Cheat Director
1932 Halvvägs till himlen Escriptor
1932 Those We Love Dramaturg
1933 Lilly Turner Dramaturg
1934 Heat Lightning Dramaturg
1934 Straight Is the Way Dramaturg, Four Walls
1936 Three Men on a Horse Dramaturg
1938 Broadway Escriptor
1939 On Your Toes Dramaturg
1940 Too Many Girls Director
1940 The Boys from Syracuse Dramaturg, director
1941 Highway West Dramaturg, Heat Lightning
1942 Broadway Dramaturg
1947 Beat the Band Dramaturg
1957 The Pajama Game Escriptor, director, productor[1]
1958 Damn Yankees Escriptor, director, productor

Premis i nominacions

[modifica]

Font: Playbill[17]

Premis
Nominacions

Referències

[modifica]
  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 1,5 «Abbott, George». A: Encyclopædia Britannica. I: A– Ak–Bayes. 15th. Chicago, Illinois: Encyclopædia Britannica, Inc., 2010, p. 13. ISBN 978-1-59339-837-8. 
  2. 2,0 2,1 2,2 Sweeney, Louise. "Director George Abbott" Christian Science Monitor, January 6, 1983
  3. 3,0 3,1 3,2 3,3 Lucy E. Cross. «George Abbott». Masterworks Broadway. [Consulta: 20 octubre 2013].
  4. 4,0 4,1 4,2 "George Abbott. The Stars" pbs.com, accessed August 5, 2019
  5. "Theater's `Mr. Abbott' Dies At 107"[Enllaç no actiu] Seattle Times, February 1, 1995
  6. Staff. «Theater: Director/Escriptor George Abbott, 1887–1995». Newsweek, 13-02-1995. [Consulta: 28 agost 2013].
  7. 7,0 7,1 Folkart, Burt."George Abbott; Legendary Broadway Productor, 107" Los Angeles Times, February 1, 1995
  8. 8,0 8,1 Arias, Ron (July 6, 1987). Marking His First Century, George Abbott Once Again Brings Broadway to Broadway". People. Vol. 28, No. 1. Retrieved August 28, 2013.
  9. Database (undated). "Maureen Stapleton". Notable Names Database.
  10. 10,0 10,1 10,2 10,3 Berger, Marilyn (February 2, 1995). "George Abbott, Broadway Giant with Hit after Hit, Is Dead at 107". The New York Times. Retrieved August 28, 2013.
  11. "George Abbott Theater" ibdb.com, accessed August 5, 2019
  12. "George Abbott Biography" kennedy-center.org, accessed August 6, 2019
  13. "History, 1982" kennedy-center.org, accessed August 6, 2019
  14. Hall, Carla; McCombs, Phil. "Doing the Honors" Arxivat 2019-08-06 a Wayback Machine. Washington Post December 6, 1982
  15. «The Western New York Entertainment Hall of Fame». [Consulta: 20 febrer 2012].
  16. «National Medal of Arts». National Endowment for the Arts. [Consulta: 20 octubre 2013].
  17. 17,0 17,1 "George Abbott Broadway" Playbill (vault), accessed August 5, 2019
  18. Never Too Late ibdb.com, accessed August 5, 2019
  19. "Prize Winners by Category" pulitzer.org, accessed August 6, 2019

Enllaços externs

[modifica]